boirina

Hidrometeor que consisteix en la suspensió a l'atmosfera de gotes d'aigua de mida microscòpica -amb diàmetres de diverses desenes de micres (entre 50 i 200 μ m)- o partícules humides higroscòpiques (embrions de gotetes de núvol). Es pot considerar un cas particular de boira, en què la visibilitat horitzontal és igual o superior a un quilòmetre, fins a arribar als deu. En els informes meteorològics aeronàutics es codifica boirina (BR) quan aquesta visibilitat horitzontal està compresa entre 1 i 5 km. La boirina entela l'aire, que adquireix una tonalitat grisenca o blavosa, no tan blanquinosa com la boira, on el diàmetre de les gotetes és més gran, així com la seva concentració. Mentre que la humitat relativa de l'aire en una boira se situa entre el 90 i el 100 %, en una boirina sol estar compresa entre el 80 i el 90 %. Es sol parlar indistintament de boirina o calitja, tot i que a vegades es diferencien tots dos fenòmens, no per les seves conseqüències (reducció de visibilitat) sinó per la seva naturalesa. La calitja també és considerada un litometeor (format per partícules sòlides en suspensió), tot i que el més habitual és identificar-la amb una boirina marítima.