oclusió

Procés que resulta de la disminució progressiva, a nivell de la superfície terrestre, del sector càlid d'un sistema frontal, fins a la seva desaparició completa, com a conseqüència del ràpid avenç de la massa d'aire fred posterior (la situada darrere del front fred). A l'oclusió també se l'anomena front oclòs, en identificar-la amb el front resultant de la unió del front fred i el càlid d'un sistema frontal, a causa de la major velocitat de desplaçament del primer. En funció de si la massa d'aire posterior és més o menys freda que l'anterior (la situada davant del front càlid), l'oclusió pot ser freda o càlida. En l'oclusió freda, la menor temperatura de l'aire posterior fa que aquest -de més densitat-, en assolir l'anterior, hi penetri per sota, forçant-ne l'ascens, mentre que en l'oclusió càlida passa justament el contrari; l'aire més fred és l'anterior, de manera que el posterior, en assolir-lo, el remunta, elevant-se. En els mapes del temps, les oclusions se solen representar amb línies gruixudes de color violeta que porten adossades parelles de semicercles i triangles del mateix color, apuntant totes elles en el sentit de desplaçament del front oclòs.