caramell

Agulla de gel molt compacte, de forma cònica i longitud i gruix molt variables, que es forma com a resultat del degoteig d'aigua provinent de la fusió de la neu o el gel, quan les gotes entren en contacte amb un aire a temperatura inferior als 0 ºC i es congelen, formant -per acumulació- aquesta estructura. La paraula té el seu origen en el mot llatí calamulus (calamellus en llatí vulgar), que és el diminutiu de calamus (càlam), que significa canya. Els caramells solen aparèixer als ràfecs de les teulades quan, un cop s'hi ha acumulat neu, s'inicia el procés de fusió d'aquesta neu i es produeix després una gelada. També és habitual veure'ls penjar dels arcs d'un pont, a les entrades de les coves o als abrics rocosos.