vendaval

Paraula que, en el seu sentit més ampli, es refereix a un vent molt intens i de caràcter violent, com el que generen algunes tempestes. El terme té el seu origen en l'expressió francesa vent d’aval (vent de baix), amb la qual a la regió francesa de Bretanya es refereixen als vents intensos que bufen del sud i de l'oest, de procedència marítima. L'expressió -reconvertida en aquesta paraula- va començar a utilitzar-se tant a Espanya com a Portugal amb el sentit genèric apuntat. A les zones costaneres s'identifica amb un vent dur, que no arriba a assolir la categoria de temporal a l'escala Beaufort, la força del qual podem situar entre 7 i 8 en l'esmentada escala. A l'extrem sud de la península Ibèrica, particularment al Baix Guadalquivir i la zona d'influència de l'estret de Gibraltar, el vendaval té identitat pròpia. És el vent molt fort, humit i ratxejat del sud-oest que bufa preferentment a l'hivern, associat a les borrasques que discorren per les immediacions del golf de Cadis. Ve acompanyat de pluges intenses, tempestes i violentes turbonades.