cinta transportadora oceànica

Circulació oceànica a escala planetària, encarregada de renovar les aigües superficials per aigües intermèdies i profundes, de més densitat que les primeres. El seu nom fa referència a la temperatura (prefix «termo-») i al contingut de sal (sufix «-halina», que al·ludeix al terme llatí hals = sal). La CTH (sigla usada en oceanografia física per expressar de forma abreujada la circulació termohalina) es posa en marxa en zones de la superfície marina on hi ha una aigua més densa que en zones adjacents, bé per ser més freda i/o també per tenir una salinitat més alta. També poden contribuir a aquesta «encesa» fenòmens com el vent o les marees. L'enfonsament d'aquesta aigua va donant lloc al procés lent de renovació, de diversos segles de durada. Aquest mecanisme de transport de calor -també conegut com la cinta transportadora oceànica-, complementari al que té lloc a l'atmosfera a través de la CGA, influeix de forma decisiva en el clima terrestre.